Per: Jordi Domènech

Des que vaig tenir fills adolescents que m’he vingut preguntant per què no eren com els adolescents «de llibre». Mai no es van comportar de manera poc assenyada, ni vam tenir cap discussió, ni els vaig veure dominats per les hormones.
Tots els que m’havien advertit del que passaria, es van equivocar.
Naturalment, que treure conclusions de una mostra de només dos individus, és una mica difícil.
Cert que prèviament havia tractat molts adolescents, dels altres, i havia anat elaborant una estratègia per intentar evitar els problemes que hi observava.
Però has explicat una cosa que em pot donar una mica de llum, la diferent maduració de les zones del cervell. Potser és que és possible fer madurar una mica més de pressa l’escorça prefrontal, si des que el nen és petit, el fas entrar en raonaments, ha de resoldre problemes i ha de manipular temes abstractes… potser vaig fer als fills conillets d’índies de les meves idees en pedagogia, d’altra banda molt difícils d’aplicar sense una preparació molt específica dels mestres.
O potser vaig totalment errat i la manca de problemes va venir per altres camins i per altres motivacions degudes a les personalitats concretes de la família, o les visions socials, personals o fins i tot sexuals que sempre havíem debatut obertament.